Recentment s’ha realitzat el cens simultani d’aquesta espècie amenaçada coordinat pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser
El Consorci hi ha participat fent el seguiment a l’Alta Garrotxa
El darrer 17 de febrer es va realitzar el cens simultani de trencalòs (Gypaetus barbatus) coordinat pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser. A la jornada hi van participar una cinquantena de persones, entre tècnics de diferents ens i voluntaris, que es van repartir en 22 localitzacions dels Pirineus Orientals amb l’objectiu de comptabilitzar els individus de trencalòs a l’àrea.
Aquest cens es du a terme anualment des de fa uns deu anys conjuntament amb la Federació de Reserves Naturals Catalanes. En l’actualitat el cens el coordina el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser i és un exemple de col·laboració entre diferents administracions i ens a nivell transfronterer.
El trencalòs és un ocell de la família dels voltors. A Catalunya podem trobar quatre espècies diferents de voltors: el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus), l’aufrany (Nephron percnopterus) i el trencalòs. Aquestes quatre espècies son aus carronyaires o necròfagues, és a dir, que s’alimenten de restes d’animals morts. Pel que fa al trencalòs, i com indica el seu nom, s’alimenta del moll dels ossos. A partir de certa mida, deixa caure els ossos contra certes roques concretes per que es trenquin i poder accedir al seu interior. Les aus necròfagues participen en el cicle d’eliminació i reciclatge dels nutrients presents a les carcasses d’animals morts, esdevenint una peça clau per la salut dels ecosistemes on viuen.
Les poblacions de trencalòs van patir una forta davallada durant el segle XX, principalment deguda a la utilització de verins, la caça, els accidents amb el cablejat elèctric i l’espoli dels nius.
El trencalòs està considerat una espècie en perill d’extinció, considerant-se que la seva supervivència a curt termini està greument amenaçada. L’espècie, està protegida per la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva aus), especificant que serà objecte de mesures de conservació especials.
A Catalunya, el trencalòs té un Pla de Recuperació vigent des de l’any 1994 (Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya).
Gràcies a les mesures de conservació dutes a terme a nivell nacional i internacional les poblacions de trencalòs s’han recuperant tímidament, tot i que continuen greument amenaçades.
Els resultats del cens simultani d’aquest any han permès confirmar l’estabilitat de la població de trencalòs als Pirineus Orientals, localitzant set punts de nidificació a França i un a Catalunya. Aquests resultats són molt similars als obtinguts el darrer any.
Durant el cens, a l’Alta Garrotxa es va detectar la presència d’un individu adult, que molt probablement formi part de l’única parella que té un territori estable al massís. No obstant, encara no s’ha detectat que aquesta parella hagi aconseguit reproduir-se amb èxit.
