Vegetació i flora

El paisatge més característic de l’Alta Garrotxa el formen la combinació del blanquinós de les roques calcàries amb el verd fosc de les alzines, que creixen amb dificultat als petits relleixos i esquerdes de les cingleres.

En els llocs on les condicions geomorfològiques i litològiques són més favorables l’alzinar es desenvolupa amb molta més força i vigor. Tot i que a l’Alta Garrotxa les pluges són abundants, la ràpida infiltració de l’aigua a través de la roca fa que el seu efecte sobre la vegetació sigui força limitat, el que acaba comportant un ambient vegetal força més sec del que li correspondria, afavorint l’alzinar.

Però quan el substrat rocós és margós o silícic, es guanya altitud o bé ens trobem en un vessant orientat al nord, el paisatge forestal canvia i comencen a dominar els boscos caducifolis.

Vegetació

Al voltant del 80% del territori de l’espai són boscos. Com hem dit, la vegetació predominant és l’alzinar, tant l’anomenat de terra baixa com el muntanyenc. Més amunt hi creixen rouredes de roure martinenc, sovint barrejades amb pi roig. A algunes obagues humides s’hi fan fagedes, d’entre les quals destaca, per la seva raresa, la fageda amb joliu. Al llarg dels rius i rieres trobem les comunitats dominades pel vern, els salzes i l’avellaner.

Altres formacions vegetals especials són les pinedes naturals de pi roig, de les obagues del Mont i zones properes. Als pocs llocs amb substrat silícic hi poden créixer rouredes de roure africà avui dia gairebé totes substituïts per castanyedes, i clapes de sureda. Al peu d’algunes obagues s’hi fa la roureda de roure pènol, una formació rara al nostre país, com també ho és el bosc de teix, un arbre estrictament protegit a Catalunya. A la zona del Castell del Bac Grillera, sota la influència de la tramuntana, es troba una comunitat força especial, una brolla de plantes espinescents i en coixinet, el coixinet de monja.

També destaquen les comunitats de tartera i de roca, amb plantes adaptades a la migradesa del sòl. No podem deixar de banda altres comunitats secundàries, no climàciques, com les brolles de romaní i bruc d’hivern de la terra baixa, sovint acompanyades de pins, les boixedes, les bardisses i, en fi, el conjunt de prats i pastures.

Flora

A l’Alta Garrotxa s’han descrit, fins ara, més de 1400 espècies de plantes superiors, algunes de les quals són molt rares i localitzades al nostre país. Dins d’aquestes hi ha dues espècies endèmiques de l’Alta Garrotxa, la Lithodora oleifolia, de parets calcàries, i la Polygala vayredae, de rocams i prats calcícoles.

Tot i el predomini de la vegetació mediterrània, trobem també una presència notable de plantes de caràcter eurosiberià, és a dir, pròpies d’ambients més humits i freds.

Ves al contingut