Durant el 2021 es va contractar l’estudi de l’hidrogeologia de l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa. Aquest estudi es va encarregar amb l’objectiu d’emplenar el buit de coneixement existent en l’àmbit geològic de l’ENP i donar compliment al Pla de Protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa pel que fa a la protecció dels processos naturals presents a l’espai. També cal destacar la gran rellevància en ampliar el coneixement sobre els aqüífers i el seu funcionament en el context del canvi climàtic i els seus riscos associats, així com l’adaptació de l’espai per tal de mitigar els seus efectes.
Els treballs realitzats han permès definir un model hidrogeològic conceptual de l’Alta Garrotxa i la seva connexió amb els sistemes aqüífers veïns, on s’ha constatat que gran part de l’Alta Garrotxa funciona com a zona de recàrrega del sistema aqüífer i que alimenta l’aqüífer de Banyoles, que esdevé la principal zona de descàrrega, conjuntament amb el riu Fluvià.
Així, a la zona de l’Alta Garrotxa la dinàmica de l’aigua està principalment condicionada per materials calcaris on hi ha un predomini càrstic i en segon terme per materials geològics on hi ha un predomini de la fracturació (falles, diaclasat…), si més no pel que fa a la dinàmica més superficial, suposant importants zones de recàrrega per escolament.
Aquests treballs han donat com a resultat una diagnosi actualitzada del coneixement que es té d’aquest sistema aqüífer, i han permès identificar-ne les necessitats per avançar en la recerca, essencial per a proposar-ne una gestió sostenible.
Val a dir que aquest treball serveix de base per avançar en la recerca de la hidrogeologia de la zona i permet identificar quines actuacions són necessàries per tal d’augmentar-ne el coneixement.
