Èxit en la reproducció de l’àguila daurada a l’Alta Garrotxa

Aquest 2021 s’ha detectat per primera vegada que les tres parelles nidificants de l’ENP han aconseguit tirar endavant un poll cadascuna

Enguany s’ha incorporat l’anàlisi de la seva dieta a les accions per ampliar el coneixement d’aquesta espècie a l’Alta Garrotxa gràcies a la col·laboració del Cos d’Agents Rurals

L’àguila daurada (Aquila chrysaetos) és una de les espècies d’aus rapinyaires més emblemàtiques de Catalunya. Es calcula que actualment hi ha unes 100 parelles a Catalunya, 3 de les quals són residents a l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa. L’àguila daurada es troba amenaçada, motiu pel qual està protegida segons la normativa catalana, estatal i europea.

Tot i que la presència de l’àguila daurada és coneguda a l’Alta Garrotxa des dels anys 80 del segle passat i se n’ha anat fent un seguiment per part del col·lectiu naturalista, a partir de l’any 2007 el Consorci va iniciar un seguiment anual d’aquesta espècie per tal d’augmentar-ne el seu coneixement, i d’aquesta manera, garantir la seva conservació a l’espai mitjançant la millora del seu hàbitat i la regulació d’algunes activitats de lleure a les que és sensible i que interfereixen sobretot durant la seva temporada de nidificació.

Durant el seguiment realitzat de febrer a juny d’aquest any 2021 es va detectar que les tres parelles residents van ocupar els nius dels territoris ocupats durant els darrers anys i que van pondre-hi ous i els van incubar. Al llarg de la temporada de cria es va observar l’eclosió d’ous a tots tres nius i que els polls resultants es van anar desenvolupant sense cap problema fins a desenvolupar el plomatge de vol i abandonar el niu.

Fins ara no s’havia detectat un èxit tan rotund a l’Alta Garrotxa, ja que la producció anual de polls volanters s’havia observat en un o dos nius, com a màxim, i amb períodes amb diversos anys sense cap èxit. Aquests nivells de fracàs dels darrers anys han provocat que els índexs de productivitat de l’espècie es trobin per sota de la mitjana estatal.  

Aquest any, i amb l’objectiu d’esbrinar els motius de la baixa productivitat històrica de l’àguila daurada a l’Alta Garrotxa, es va realitzar un mostreig de les restes de la seva alimentació presents als nius. Aquesta recollida de restes va ser possible gràcies a la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals, ja que els nius es troben en punts totalment inaccessibles en penya-segats.

Gràcies a l’anàlisi d’aquestes restes, encarregat a la Universitat de Barcelona, es podrà tenir una aproximació de la dieta de l’àguila daurada a l’Alta Garrotxa i, gràcies a aquest coneixement, planificar noves actuacions per tal d’ajudar a millorar l’estat de conservació d’aquest rapinyaire.  

Tan de bo l’èxit d’enguany deixi de ser una excepció i aquesta au emblemàtica pugui continuar sobrevolant les muntanyes de l’Alta Garrotxa.