Fa uns dies el Consorci de l’Alta Garrotxa va participar en una entrevista vinculada a una investigació doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona centrada en l’anàlisi del turisme regeneratiu a Catalunya, liderada pel doctorand Giuseppe Matteo Laurenza.
La conversa va permetre compartir l’experiència del Consorci en la gestió d’un espai natural protegit integrat a la xarxa Natura 2000 i posar sobre la taula com s’està abordant la relació entre conservació del patrimoni natural, ús públic i activitat turística en un territori d’alta sensibilitat ambiental.
Durant l’entrevista es va destacar que moltes de les pràctiques que actualment s’associen al concepte de turisme regeneratiu ja fa anys que s’estan desenvolupant a la Garrotxa a través de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), un procés liderat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’Associació Turisme Garrotxa.
Tot i que aquest marc de treball utilitza el concepte de sostenibilitat, en la pràctica moltes de les accions impulsades al territori van més enllà de la reducció d’impactes. L’objectiu és contribuir activament a la millora del territori, del paisatge i de la qualitat de vida de la comunitat local.
La corresponsabilitat territorial, clau en la gestió del turisme
Una de les idees centrals que sustenten la implementació de la CETS és que la gestió del turisme en espais naturals només és efectiva si es construeix corresponsabilitat territorial.
Això implica establir un diàleg permanent entre els diferents actors implicats: veïns, empreses, entitats socials, administracions públiques i responsables polítics.
En aquest context, el treball del Consorci de l’Alta Garrotxa s’articula a través de diverses línies d’actuació:
- Col·laboració en xarxa amb ajuntaments, empreses turístiques, productors locals i entitats del territori
- Taula de formació de la CETS, un espai de treball amb empreses turístiques orientat a millorar competències i compartir coneixement
- Ordenació dels fluxos de visitants en espais naturals sensibles mitjançant sistemes de reserva prèvia, estudis de capacitat de càrrega i altres eines de gestió
- Gestió intel·ligent del territori basada en la monitorització de l’afluència amb sensors i plataformes de dades que permeten planificar millor la mobilitat i la distribució dels visitants
- Impuls de la mobilitat sostenible i del transport públic en zones rurals per reduir la pressió sobre determinats espais naturals
- Programes d’educació ambiental i voluntariat, amb iniciatives com l’accessibilitat amb la cadira Joëlette amb Creu Roja o projectes de restauració de murs de pedra seca amb entitats locals
La importància dels recursos estructurals
L’experiència viscuda durant la pandèmia també va evidenciar la necessitat de disposar d’estructures de gestió sòlides i de finançament estable. Sense equips tècnics consolidats i recursos a llarg termini, resulta molt difícil sostenir models de turisme que aspiren a ser regeneratius.
Des del Consorci de l’Alta Garrotxa es continua treballant en aquesta direcció amb l’objectiu de garantir un equilibri entre conservació del patrimoni natural, desenvolupament local i experiència de qualitat per als visitants.
Agraïm a Giuseppe Matteo Laurenza l’oportunitat de compartir aquesta experiència i contribuir al debat sobre el futur del turisme als espais naturals de Catalunya.
