L’eruga del boix, o Cydalima prespectalis, és una larva de Lepidòpter invasora que es caracteritza per la seva voracitat a l’hora de menjar-se els boixos dels boscos i jardins.
El primer individu es va detectar a Besalú el 2014, des d’aquell moment fins ara hi ha hagut una expansió de l’espècie per tota la zona.
Durant els últims anys, l’espècie invasora Cydalima prespectalis, coneguda popularment com l’eruga del boix, ha atacat els boixos de la comarca amb una potent acció defoliadora que arriba a matar aquests arbustos tant propis del nostre entorn, els quals formen part del patrimoni natural i paisatgístic de boscos i jardins.
El primer individu es va observar a Besalú el 2014, i des d’aquell moment fins ara s’ha detectat un creixement molt elevat de la població de l’espècie. Aquest any l’afectació s’ha fet extensiva a gran part de l’Alta Garrotxa, presentant una intensitat preocupant.
A part de la pròpia problemàtica ecològica, en alguns sectors com Sadernes ha significat també un impacte en relació a les activitats d’ús públic, donat que la gran quantitat d’erugues ha arribat fins i tot a incomodar el pas pels senders. Això és degut a que les erugues desprenen un fil de seda per desplaçar-se que es molt enganxós i molest.
Aquesta espècie invasora, una eruga de franges verdes que es converteix en una arna blanca amb una franja negra, té el seu origen a Àsia, des d’on va entrar a Alemanya el 2006 i a partir d’allà es va estendre per la resta d’Europa. Només ataca al boix, de moment sembla que la resta de plantes del seu voltant es mantenen inalterades. L’eruga compta de dos cicles a la primavera i a l’estiu, aquest últim molt més agressiu i en el cas de que s’acabin les fulles, passa a alimentar-se de l’escorça i el tronc.
La mala notícia és que aquest petit animal és capaç de defoliar un boix centenari en pocs dies degut a la seva alta proliferació. Per un costat aquesta pot ser tractada amb un producte específic (un bacillus que ataca a la larva de lepidòpter) en jardins o parcs, però per altra banda de moment no es coneix cap manera efectiva per actuar en els boscos.
Es té coneixement que aquest lepidòpter és molt prolífic en el seu període d’activitat i per tal de frenar el seu creixement el moment idoni per aplicar el tractament és durant la primavera i estiu.
Actualment existeix una comissió tècnica entre el Consorci de Medi Ambient de la Garrotxa (SIGMA), el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (secció de Sanitat Vegetal) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que estudia el comportament de l’espècie i investiga la manera més efectiva de combatre-la. Pel moment, a l’Alta Garrotxa s’estan fent tractaments pilot en espais enjardinats a la zona de Sadernes i en algun sector de Camprodon.
El Consorci està en contacte amb la comissió tècnica i hi col·labora traspassant el coneixement que està al seu abast, a través d’observacions recollides per la pròpia àrea tècnica, pel servei d’informació que patrulla l’espai, i pels mateixos visitants.
Es preveu que durant els anys successius l’eruga s’estengui a noves zones, i afecti a més altitud del que es pensava ja que s’ha observat que el seu àmbit de distribució puja uns 300 m d’alçada cada any.
Cal destacar que aquest és un problema que afecta a gran part d’Europa, per tant s’espera una col·laboració entre les diferents zones d’afectació per poder trobar una solució. Des del Consorci seguirem col·laborant per a ajudar en el coneixement i tractament d’aquesta espècie invasora.
