La presència humana a l’Alta Garrotxa es remunta a la Prehistòria, quan ja apareixen els primers assentaments coneguts: la Bauma del Serrat del Pont, la Cova 120, la Cova dels Ermitons,… Durant l’edat mitjana l’Alta Garrotxa conegué la seva màxima ocupació, que perdurà durant molts segles i que es fa evident amb l’extens patrimoni construït que encara és present en aquest territori (ermites, masos, ponts, camins,…).
Així, les relacions entre els éssers humans i el territori de l’Alta Garrotxa han estat marcades per una presència i permanència secular de persones i activitats que han hagut de fer front a les dificultats de la vida a muntanya i que han sabut treure profit de la riquesa, i també de l’escassetat de recursos d’aquesta terra.
Activitats econòmiques i formes de vida
El poblament disseminat ha caracteritzat l’Alta Garrotxa des de l’edat mitjana. Les petites economies d’autoconsum s’estructuraven a l’entorn dels masos aïllats i subsistien realitzant activitats com el pastoreig, l’horta i alguns conreus ubicats a les escasses zones planeres.
A més, el carboneig va ser durant molt temps el principal recurs energètic i econòmic de la gent de l’Alta Garrotxa. Aquesta activitat donava feina a carboners, traginers, llenyataires… El carbó vegetal era utilitzat per proveir la creixent indústria que s’estava desenvolupant a l’entorn del riu Fluvià. A partir de mitjans del segle XX, amb la introducció del gas butà, la producció de carbó vegetal va deixar de ser viable i la seva substitució com a recurs energètic va deixar a la gent de l’Alta Garrotxa sense una de les seves principals fonts d’ingressos. Així, a més de les dures condicions de vida a muntanya, la pèrdua de l’activitat que havia sustentat la població rural durant molt temps va ser el detonant del procés d’abandó que ha caracteritzat l’espai en l’última meitat de segle.
Evolució de la població al segle XX
L’evolució de la població de l’Alta Garrotxa al llarg del segle XX ha estat marcada per un fort retrocés demogràfic, que té el seu punt més baix a principis dels anys 90.
Si bé durant la primera meitat de segle s’havia arribat a assolir els 2.000 habitants, a partir de 1950, a causa de les dures condicions de vida a muntanya i, sobretot a la crisi del carbó vegetal com a recurs energètic, s’inicia una davallada continuada. Així, dels 1.584 habitants amb els quals comptava l’Alta Garrotxa l’any 1950, s’ha arribat als 347 habitants censats l’any 2001.
Les zones interiors de l’espai, amb un tipus de poblament bàsicament disseminat i amb alguns nuclis geogràficament aïllats, han estat les que més han patit aquesta davallada, havent arribat a estar totalment deshabitats alguns nuclis com Bestrecà o Sant Aniol d’Aguja.
