L’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa consolida el seu valor com un dels principals refugis de quiròpters a Catalunya, segons l’estudi d’actualització elaborat el 2025 pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. Aquest treball posa al dia el coneixement sobre les poblacions de ratpenats i confirma la importància ecològica del massís.
Catalunya acull actualment 29 espècies de quiròpters, moltes de les quals es troben en regressió a causa de la pèrdua d’hàbitats, el canvi climàtic o la contaminació lumínica. En aquest context, els ratpenats esdevenen indicadors ecològics de primer ordre, ja que la seva presència i abundància reflecteixen directament l’estat de salut dels ecosistemes. L’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa, per la seva complexitat orogràfica i diversitat d’hàbitats, ha estat històricament una àrea clau per a aquests mamífers.
Els estudis realitzats entre 2006 i 2009 ja havien identificat 23 espècies al territori, incloent-hi troballes singulars com el ratpenat de Bechstein i el primer refugi d’aparellament documentat a Catalunya. L’objectiu de la nova campanya ha estat actualitzar aquest inventari i revisar l’estat de les poblacions en els principals refugis.
Per assolir-ho, s’ha desplegat una metodologia que combina tècniques científiques avançades amb la participació ciutadana. D’una banda, s’han dut a terme sessions de captura amb xarxes japoneses i trampes d’arpa en diversos punts estratègics, que han permès obtenir dades biomètriques i reproductores. Paral·lelament, s’han inspeccionat cavitats naturals com coves i avencs, així com ermites i edificis aïllats, en una prospecció sistemàtica que ha ampliat el coneixement sobre els refugis de cria. A tot plegat s’hi suma el projecte de ciència ciutadana, amb voluntaris que han registrat activitat acústica mitjançant detectors d’ultrasons.
En total, s’han capturat 501 individus corresponents a un mínim de 18 espècies, i l’inventari global confirma la presència de 22 de les 23 espècies detectades fa dues dècades. L’única absència és la del ratpenat de peus grans, una espècie ja considerada rara en els estudis anteriors, fet que no permet concloure’n la desaparició. L’estudi destaca alguns avencs de l’espai com a refugis clau amb fins a 10 espècies detectades a la mateixa cavitat, així com altres punts importants d’hivernació de ferradura mediterrània, en perill d’extinció, i alguns nuclis repdoructors situats a l’interior d’ ermites. Les dades de ciència ciutadana confirmen que la pipistrel·la comuna és l’espècie més freqüent i que els espais oberts i les rouredes concentren més diversitat.
L’estudi reafirma l’excepcional valor ecològic de l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa i posa de manifest la necessitat de continuar el monitoratge de les poblacions de quiròpters. La combinació de recerca científica i implicació ciutadana es consolida com una eina fonamental per garantir la conservació d’aquests mamífers, indispensables per a l’equilibri dels ecosistemes del territori.
